Lluita per salvar un gimnàs social al Raval
El centre esportiu Sant Pau deu un any de lloguer als propietaris i s'enfronta a un procediment de desnonament
Aquesta cooperativa afavoreix la inclusió dels col·lectius més vulnerables i reivindica la seva funció social al barri
Al gimnàs Sant Pau, al barri barceloní del Raval, aquests dies estan sent més intensos del que és habitual. “Oi que et sents molt a gust aquí? Doncs firma per donar-nos suport i aconseguir que ens puguem quedar en aquest local”, explica des del mostrador una de les treballadores, la Teresa Muñoz, una dona senzilla i afable. El jove a qui es dirigeix no ho dubta i agafa el bolígraf per participar en la recollida de signatures que s'ha iniciat per salvar el Sant Pau, tot un referent al barri. El gimnàs fa una tasca impagable per afavorir la inclusió social al Raval i la seva continuïtat està en perill: deuen un any de lloguer i el contracte va expirar al juliol. Els propietaris –la família Samaranch– els han demandat per l'impagament, i l'amenaça del desnonament plana sobre els treballadors, units ara en una cooperativa sense ànim de lucre.
El Sant Pau té una història darrere que abasta tres quarts de segle, però per entendre la situació en què es troba ara cal situar-se a l'any 2012. En aquell moment, els propietaris l'havien deixat en fallida i, quan el gimnàs semblava abocat al tancament, un grup d'empleats va decidir salvar-lo. Gairebé tots hi treballaven des de feia 25 anys i el van comprar per un euro, import simbòlic que implicava assumir 50.000 euros de deute. Van aconseguir remuntar la situació, però llavors van topar amb la pujada de l'IVA cultural –augment que van assumir per no ofegar econòmicament els clients– i amb un encariment continuat de la factura pels subministraments bàsics.
Negociació en curs
Tot plegat els va dur a una situació molt difícil i, per això, fa un any van trucar a la porta de l'Ajuntament. Al districte de Ciutat Vella van trobar el suport de BComú, ERC i la CUP, i es va arribar a un acord perquè el consistori contractés una part del servei gratuït que ofereixen als nens del Casal dels Infants del Raval, en risc d'exclusió social. “Vam optar per pagar els sous, l'aigua i la llum abans que el lloguer, pensant que els diners arribarien aviat, però el ritme de l'administració és lent i han trigat un any”, lamenta el director, Ernest Morera, nebot de la Teresa. El gimnàs, situat a la ronda Sant Pau, dóna feina a 17 famílies i el seu futur depèn de la continuïtat del projecte. Està previst que el desallotjament s'executi al gener, però Morera manté que estan en condicions de posar-se al dia amb el lloguer – han obert un lloc web a través del qual es pot col·laborar – i demana als propietaris que els deixin quedar-se. La negociació es manté oberta –amb la mediació del districte– i l'última proposta que s'ha posat damunt la taula parla de prorrogar dos anys el contracte. És una opció, però, que encara s'està discutint.
Més enllà de l'edifici on hi ha el gimnàs, els propietaris també són amos de la finca situada just al darrere, que dóna al carrer de la Reina Amàlia i no està en gaire bones condicions. Allà, de fet, només hi queda un llogater. La resta van marxar quan se'ls va acabar el contracte –eren lloguers de renda antiga i no se'ls va renovar– i, un cop buits, alguns pisos van ser ocupats. “Aquí el 2007 volien fer un hotel, però no es va poder i després va venir la crisi; temem que ara vulguin vendre els edificis per construir pisos, que a la ronda Sant Pau podrien ser de luxe”, expliquen veïns del barri. Fonts properes a la propietat, però, ho neguen categòricament. “La compra es va fer fa 22 anys, haurien pogut vendre si haguessin volgut. No es tracta d'un tema d'especulació immobiliària; la finca del Sant Pau no està en venda”, asseguren.
Raval en estat pur
“El tancament no entra dins dels nostres càlculs; l'únic sentiment que ens permetem és lluitar i vèncer”, assegura Morera. El Sant Pau és un gimnàs singular, que condensa entre les seves parets l'essència del Raval, l'antic barri Xino. “El 65% dels usuaris són immigrants, i entre els socis hi ha persones sense sostre, transsexuals, gent amb pocs recursos, les àvies de sempre... De la manera més normal, hem fet sempre els canvis oportuns perquè tots se sentissin còmodes i inclosos”, explica.
El mèrit dels treballadors, doncs, és que han sabut escoltar el barri i donar resposta a les seves necessitats. Per exemple, és possible apuntar-se al gimnàs encara que no tinguis papers i, durant el ramadà, l'horari s'amplia fins a la una de la matinada perquè els musulmans puguin fer exercici havent sopat. Alguns adolescents hi accedeixen a canvi d'un seguiment de l'expedient escolar –si porten aprovats, hi poden entrar sense pagar– i es valora la situació dels usuaris que ho necessiten per ajustar la quota. També hi ha vestidors per a transsexuals, que es van fer en detectar que moltes persones marxaven sense dutxar-se perquè no se sentien còmodes. “Més de 400 nens en risc d'exclusió social i 300 persones que formen part de col·lectius en situació de vulnerabilitat passen cada any pel gimnàs de manera gratuïta”, destaca Morera. El Sant Pau té convenis amb entitats com el Casal dels Infants i l'Associació Trans Generem, els quals se sumen als acords que té amb altres col·lectius. El sindicat de manters n'és un, de manera que els venedors paguen “un preu especial”. “Hem estat fent la feina que l'Ajuntament no ha fet”, conclou Morera.
El Sant Pau, mentrestant, va rebent la solidaritat dels seus usuaris, també dels més petits. “Els professors ens ensenyen molt bé i aquí ens sentim com a casa, seria molt trist si tanquessin”, expliquen la Victoria, la Rocío i la Gisela, que tenen 10 i 12 anys i hi fan taekwondo des que en tenien 5. La filla d'en Xavi també va al gimnàs i ell no s'està de dir la seva. “Un negoci ha de tancar perquè no funciona, no perquè vingui un especulador i el faci fora, no és just”, sentencia.
Adquirir la finca, una possibilitat?
Més enllà de les negociacions sobre el contracte de lloguer, una opció que permetria salvar de manera definitiva el gimnàs Sant Pau –i guanyar pisos de lloguer social– seria que el terreny passés a ser de titularitat municipal. És un plantejament pensat més en clau de futur i gens desassenyat, tenint en compte que el consistori ha adquirit recentment amb la mateixa finalitat l'antiga casa fàbrica Can Seixanta –on hi havia previstos pisos de luxe– i la finca de l'Espai de l'Immigrant. Al districte, segons fonts properes, BComú, ERC i la CUP ho veurien amb bons ulls –la CUP preferiria expropiar–, però tot dependrà de com vagi la negociació dels pressupostos de l'Ajuntament. El Sant Pau, però, no vol que se l'utilitzi com a moneda de canvi. “La decisió s'ha de prendre en clau de barri”, adverteixen.