Societat

Turisme

La Barcelona ‘british’

Un llibre descobreix l’estreta relació entre la capital catalana i les illes britàniques al llarg de la història

El rei Enric II va ser tutor dels fills del comte Ramon Berenguer IV

A partir del segle XVIIIés quan més contacte hi ha entre Barcelona i les illes Britàniques

En ple debat sobre el turisme a la capital catalana, arriba a les llibreries La Barcelona britànica i irlandesa (Cossetània edicions), una obra que ofereix un recorregut alternatiu per la ciutat seguint el rastre que ha deixat la cultura anglosaxona des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.

Escrita pel mestre i llicenciat en geografia Joan M.Serra i amb pròleg de l’escriptor Matthew Tree, La Barcelona britànica i irlandesa descobreix fets, llocs i personatges que demostren “la llarga relació entre la ciutat i les illes Britàniques al llarg de la història”, assegura Serra. Com a exemple, la gran amistat que mantenien, al segle XII, Ramon Berenguer IV i el rei Enric II d’Anglaterra; tan bé es portaven, que el comte de Barcelona va deixar el seus fills en tutoria al monarca.

Un altre personatge destacat que il·lustra aquesta estreta relació és Mitford Crowe, un anglès que va fer de mitjancer entre els duc catalans i la reina d’Anglaterra durant la guerra de Successió (segle XVIII), “un conflicte que va acabar amb el pacte de Gènova i una aliança ferma entre Catalunya i el país britànic”, recorda l’autor.

En el llibre també apareix el doctor Josep Trueta, exiliat durant la Guerra Civil i rebut “amb tots els honors” a Anglaterra, i els germans Arthur i Ernest Witty, dos personatges cabdals en el desenvolupament del futbol i el tennis a casa nostra. Arthur va ser el soci número 2 del FC Barcelona i president del club entre el 1903 i el 1905. I el seu germà Ernest va ser un dels fundadors del Barcelona Lawn Tennis Club, una de les primeres entitats d’aquesta disciplina esportiva al país.

Més enllà de noms concrets, La Barcelona britànica i irlandesa també repassa tot el llegat patrimonial del món anglosaxó a la ciutat. En aquest capítol, entre d’altres, destaca la fàbrica Fabra i Coats, construïda a principi del segle XX seguint l’estil manchesterià, que es defineix per ser “molt més alt que el català”, afirma Joan M. Serra. O la torre de Collserola, projectada pel famós arquitecte britànic Norman Foster, que, enguany, celebra el 25è aniversari.

Tot i que la relació ha estat permanent des de l’edat mitjana, el llibre deixa clar que l’època de més contacte va del segle XVIII a l’actualitat. “Al segle XVIII, es va desenvolupar el comerç d’aiguardents i teles. Al XIX, la indústria catalana es va emmirallar en el procés d’industrialització de la Gran Bretanya. I al XX, es van potenciar les relacions comercials”, resumeix l’autor, que hi afegeix: “I, actualment, moltes empreses angleses tenen la seu a Barcelona. A més, el turisme més abundant a la ciutat és el britànic.”

Ara, ‘La Barcelona africana’

La Barcelona britànica i irlandesa forma part del projecte Barcelona Cosmopolis, una col·lecció de llibres guia en què es busca “l’empatia” amb els visitants. Fins ara, ja s’han publicat volums que relacionen la capital catalana amb la cultura francesa, la jueva, la italiana i la britànica, i de cara a finals del 2017 està previst que vegi la llum La Barcelona africana, un llibre que, amb tota probabilitat, sorprendrà més d’un lector. El rastre africà és ben viu a la capital catalana.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.