‘Bluesman’ de l’Onyar

Eduard Carreras va néixer el 1962 a Girona, per tant lluny del Mississipí, però a tocar de l’Onyar, que també pot ser un riu inspirador en matèria de blues. Ell ho ha demostrat amb escreix durant els últims 27 anys, des que el 1991 va fundar Blues de Rostoll, banda memorable que durant set anys va publicar dos discos i va realitzar més de mil concerts. Després, Carreras va fer una incursió en el rock and roll dels anys 50 amb els Siluets i, a principi del nou segle, va tornar als orígens amb la Borderline Blues Band, que va gravar tres discos, l’últim dels quals es titulava justament De l’Onyar al Mississipí (2005). En els últims anys, Eduard Carreras ha continuat molt actiu, amb els duets Pexsom Blues –amb el baixista Xarli Salas– i Ànima Negra, amb Dani Sánchez al baix. I ara complementa aquests dos últims projectes amb l’edició del seu primer disc en solitari, Eduard Carreras. 1991... Camins!!!, “que repassa una miqueta la meva història musical des del 2001 al 2018”, com explica ell mateix en el llibret d’aquest CD, amb una portada dissenyada per David Bonavia, que “pretén ser un homenatge al mestre de mestres del cinema negre, Alfred Hitchcock”, diu Carreras, la silueta del qual substitueix la del mag del suspens. El llibret del disc també inclou dos dibuixos de l’artista gironí Josep Perpiñà.

Gravat durant tres dies del setembre passat per Pere Thió al seu estudi, Origami Produccions, el disc inclou 15 cançons, algunes inèdites i totes elles originals de Carreras o adaptacions al català o el castellà de clàssics com ara Fever / Febre i Oh Pretty Woman, d’Albert King, aquí reinterpretada amb el títol Bella muchacha.

“Tenia ganes de fer coses sol per provar d’entrar en un altre circuit més d’autor, dintre del que jo faig”, diu el cantant i guitarrista, que en alguns temes del disc també està acompanyat per Sánchez o Salas.

El disc s’obre amb Bon cop de pal, una cançó dedicada als polítics, els banquers i els gestors de la SGAE, i també inclou altres temes amb lletres crítiques i reivindicatives com ara Qui té duros fuma puros i Ya me vendieron la moto.“La música també ha de servir per qüestionar coses i ser una mica transgressora i poca-solta, sense necessitat d’insultar ningú”, defensa Eduard Carreras, que també té altres interessos, com ho demostren Com el whisky fon el gel, Quiero jugar contigo al teto i l’explícita Sexe i blues!!!

Carreras ha viatjat aquesta setmana a Bulgària –on va enviar prèviament la seva Stratocaster, una de les set guitarres de la seva col·lecció, tot i que en directe toca sobretot una Les Paul Less Plus– per fer-hi algun bolo, com a pas previ a la gira balcànica que vol fer el 2019. A partir d’ara combinarà els concerts del seu projecte en solitari –generalment amb un baixista– amb els d’Ànima Negra, que inclouen pinzellades de funk i soul, i el nou repertori de Pexsom Blues, més enfocat als primers temps del rock’n’roll. El seu CD es pot adquirir als concerts i a Discos Coll i Moby Disk.