Ciència

Ciència

El viatger interestel·lar

El 2017, un objecte de dimensions i comportament peculiars va travessar el sistema solar

Avi Loeb, astrofísic de Harvard, es pregunta a ‘Extraterrestre’ si som davant el primer senyal de vida intel·ligent fora de la Terra

Entre principis de setembre i mitjan octubre del 2017, un curiós objecte va creuar el sistema solar. El van detectar, en primer lloc, els astrònoms dels observatoris situats al cim del volcà dorment Haleakala, a Hawaii, i el van batejar com a Oumuamua, traducció lliure de la paraula hawaiana explorador.

Quan va ser descobert, el 19 d’octubre, l’Oumuamua ja s’allunyava a tota velocitat en direcció a la constel·lació de Pegàs i la foscor de l’espai profund. Els científics es van posar a examinar totes les dades recollides arreu del món i, de seguida, es van adonar que aquell objecte era molt diferent dels asteroides i dels cometes que apareixen habitualment pel veïnatge del nostre Sol.

D’entrada, era un objecte interestel·lar, el primer descobert mai. Després, era molt lluminós, feia estranys giravolts i, molt probablement, tenia una forma molt prima i allargada, com un cigar, i així se’l van imaginar primer els il·lustradors. Hi havia, però, un fet que encara era més sorprenent: s’havia desviat de la ruta explicable només per l’efecte de la gravetat del Sol sense deixar cap rastre visible de desgasament o pèrdua de material com fan habitualment els cometes.

Aquest punt va cridar especialment l’atenció de l’astrofísic israelià Avi Loeb, director de l’Institut de Teoria i Computació del Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian dels EUA. Loeb, un científic de reconegut prestigi internacional, autor de diferents llibres i un dels inspiradors del projecte Breakthrough Starshot, que pretén enviar micronaus a l’espai perquè viatgin més lluny i més ràpid que mai, es va centrar en l’estudi de l’anòmal canvi de trajectòria de l’Oumuamua. Com a conseqüència d’això, i després d’una primera recerca, juntament amb el jove investigador Shmuel Bialy, el novembre del 2018 van publicar un article a l’Astrophysical Journal Letters, que va impactar en la comunitat científica internacional.

Loeb i Bialy hi asseguraven, sense pèls a la llengua, que l’Oumuamua podria ser la primera evidència d’una intel·ligència extraterrestre. Els dos investigadors van aconseguir ben aviat l’atenció mediàtica, avalada pel seu reconegut prestigi.

La comunitat científica no es va mostrar tan entusiasmada, ben al contrari, i va qüestionar la hipòtesi de Loeb buscant altres explicacions a l’estranya forma i als curiosos moviments de l’Oumuamua. Loeb, però, s’ha mantingut ferm en els seus plantejaments, que ara exposa àmpliament en el llibre Extraterrestre (Columna Edicions), que s’acaba de publicar a tot el món.

En un volum entre biogràfic i divulgatiu, l’astrofísic defensa, amb arguments científics, la seva arriscada hipòtesi: l’Oumuamua és equipament tecnològic extraterrestre. “Això és una hipòtesi, no una declaració de fets. Com totes les hipòtesis científiques, queda en espera de dades que la confirmin. I igual que passa sovint amb la ciència, les dades que tenim no són concloents, però sí que són substancials”, assegura el científic, que es mostra crític amb els seus col·legues, als quals acusa de tenir una mentalitat tancada (vegeu entrevista).

En el llibre, Loeb aposta per veure Oumuamua com una gran vela de propulsió interestel·lar, d’un gran diàmetre però tan sols de mil·límetres de gruix. Una nau? Restes d’una nau? Simple deixalla extraterrestre? Avi Loeb diu que, malauradament, no hi ha prou dades per acabar d’explicar-ho.

“Si gosem apostar que l’Oumuamua és una peça de tecnologia extraterrestre avançada, només hi podem sortir guanyant. Tant si ens empeny a la recerca de senyals de vida a l’Univers com si ens fa emprendre projectes tecnològics més ambiciosos, l’aposta optimista podria suposar un efecte transformador per a la nostra civilització”, afirma.

AVI LOEB

“Buscar vida intel·ligent no és en l’agenda científica”

e.c. / efe
Què és ‘Oumuamua’?
Sabem que Oumuamua no s’assembla a cap de les roques que hem vist en el sistema solar –encara que els astrònoms van intentar buscar-hi semblances–; era una cosa que no havíem vist abans. Per tant, bé podria ser artificial. Per la seva geometria –un objecte bàsicament pla–, per la seva estranya lluminositat, perquè no tenia cua ni emanava gasos, però, sobretot, pel seu moviment al voltant del Sol. Es va comportar com ho faria una vela solar, i sabem que la naturalesa no crea aquest tipus d’objectes.
Per què genera rebuig la possibilitat de vida extraterrestre intel·ligent?
Actualment, en la ciència (l’astrobiologia) s’accepta la recerca de vida microbiana, de signatures relacionades amb l’origen de la vida. És una recerca legitimada, però buscar senyals de vida intel·ligent no figura en l’agenda, i aquesta és la meva queixa. Ningú busca senyals de vida intel·ligent, ni hi ha finançament per fer-ho, i els joves abandonen aquesta possibilitat perquè el clima intel·lectual és hostil. Per analitzar Oumuamua he seguit el mateix mètode que quan estudio altres misteris del cosmos, com la matèria fosca o els forats negres. He buscat anomalies i he arribat a una conclusió, i el que poso sobre la taula, la possibilitat que Oumuamua sigui artificial, és real.
I si trobem un altre ‘Oumuamua’ que demostri que hi ha vida intel·ligent a l’espai, què passarà?
Si aconseguim una foto que demostri que és artificial, això ho canviaria tot. Suposaria que no som els més llestos del cosmos. Afectaria la religió, les nostres aspiracions com a éssers humans. Seria el major descobriment de la humanitat.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.