Articles

Catalunya, un mirall per al Kurdistan

Estem acostumats a comparar el procés català amb altres casos similars que ens són propers, com ara els d'Escòcia, Flandes o el Quebec, però la pulcritud democràtica amb la qual estem duent a terme la nostra transició nacional cap a la independència fa que molts altres territoris amb identitat pròpia s'emmirallin en Catalunya.

És el cas del Kurdistan, una antiga nació de l'Orient Mitjà condemnada per la geopolítica internacional del primer terç del segle XX a un esquarterament que fa que els seus 30 milions d'habitants avui pertanyin a quatre estats diferents: l'Iraq, Turquia, l'Iran i Síria. Kûdaw és el grup de comunicació més potent en llengua kurda, amb ràdios, canals de televisió, un diari i un portal de notícies a internet.

El grup Kûdaw va enviar un equip a Barcelona per trobar i destacar els punts de contacte entre la realitat kurda i la catalana, amb un resultat sorprenentment acurat i que demostra que Catalunya ha esdevingut un referent en la gestió pacífic dels conflictes polítics per a altres nacions sense estat.

L'article publicat per Kûdaw comença amb un símil futbolístic: “El Kurdistan iraquià i Catalunya tenen més en comú que l'amor pel futbol: les demandes d'independència creixen en totes dues regions autònomes, i cadascuna intenta aprendre de l'experiència de l'altra.” Més endavant explica que “kurds i catalans han patit la persecució de dictadors i han lluitat durant segles per preservar la seva llengua i la seva cultura. Avui, tots dos reclamen la seva independència”.

La crònica recorda que “així com els kurds van patir l'exili sota Saddam Hussein, centenars de milers de catalans van compartir la mateixa experiència sota Francisco Franco, el dictador feixista que va dirigir amb mà de ferro Espanya entre el 1939 i el 1975”.

Les comparacions s'endinsen en el terreny econòmic: “Els kurds iraquians senten que ens aniria millor fora de l'Iraq. Els catalans creuen que tot anirà millor sense Espanya, cansats que els seus impostos vagin a altres regions de l'Estat.” L'equip de Kûdaw va contactar amb líders catalans, com ara el diputat Quim Arrufat o el fundador del Ciemen, Aureli Argemí, que contribueixen a trobar paral·lelismes entre Catalunya i el Kurdistan.

L'exemple català serveix de guia a d'altres indrets d'arreu dels món, i ho farà encara més si som capaços de dur-lo a bon port.

“On les pedres parlen”

El diari alemany Frankfurter Rundchau ha visitat el Born Centre Cultural i ha publicat un article amb el títol “On les pedres parlen”. El que podria haver estat una simple visita a un museu es transforma en un article de caire polític que destaca la vinculació entre el 1714 i el procés català: “A l'antic mercat del barri del Born, reobert com a centre cultural, la història de Barcelona torna a la vida... i anima els separatistes catalans.”

El periodista alemany també va assistir a una trobada de corresponsals al Palau de la Generalitat i explica que “la probabilitat de fer el referèndum és del 100 per 100, segons va dir el president Mas”. Tanmateix, el cronista no ho veu tan clar. “Una clara majoria de catalans volen la independència, és el seu dret democràtic. No obstant això, Europa està tancant les oïdes: aquest és un assumpte espanyol.”

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.