Opinió

Ismael Palacín

Director de la Fundació Jaume Bofill

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

La crisi ha posat de manifest la desigualtat digital de l’alumnat, una assignatura pendent

Aquesta crisi suposa l’experiment educatiu massiu més sobtat i immersiu de la història. Jo afegiria que són molts experiments alhora: reinventar l’aprenentatge en una situació límit, convivència familiar intensiva, compaginació de feina i criança, usos de tecnologia educativa accelerada, cooperació família-escola.

Un període tan llarg de tancament d’escoles és un trasbals per a infants, famílies i docents. Fins ara ple de limitacions, amenaces i inseguretats. Avui us proposo destacar el que estem aprenent pels reptes de futur.

Sempre s’ha dit que l’educació necessita canvis lents. Quan la tempesta passi l’educació tornarà a la normalitat coneguda, però les escoles hauran revolucionat per sempre la seva experiència.

En poc temps la societat hem redescobert el valor d’un mestre fora del regne de la seva aula. En la distància s’ha fet més patent que l’aprenentatge necessita tutoria, mentorització, orientació i vincle, i que el bon mestre esdevé un referent més que un impartidor de continguts dosificats.

Ara molts docents han reivindicat la importància d’actuar com un equip, de liderar valors i crear climes d’esforç i motivació que sostinguin l’escola com una comunitat. Quan “acabar el temari” és impossible, moltes escoles han podat el currículum per apostar per l’aprenentatge més competencial.

Hem entès que l’aprenentatge necessita personalització, i que ni cent fitxes diàries ni cap sofisticat programari tecnològic poden suplir-la. Sense la conversa al passadís, molts mestres truquen un a un als alumnes més desconnectats per restablir el vincle.

S’han fet més paleses que mai les desigualtats digitals a les llars dels alumnes, per la impossibilitat d’acostar oportunitats telemàtiques a infants que no tenen prou connectivitat a casa, ni tan sols dispositius. Aquest abisme que afecta l’aprenentatge ja existia, i estem aprenent que no seria tan difícil proveir aparells i connexió a qui li cal.

La resistència de moltes escoles a incardinar la cultura digital en les pràctiques docents ha estat substituïda per un esperit més explorador en un esforç admirable dels equips. La tecnologia agreuja les desigualtats socials? Ara veiem que si l’escola no ofereix cultura digital, privem els alumnes en desavantatge de la seva única oportunitat d’assolir el que a casa no els podran oferir.

L’administració (que durant anys havia negligit amb les beques menjador) ha estat capaç d’oferir targetes moneder en un temps rècord a les famílies que ho necessiten.

Els mestres han après a involucrar més les famílies, i aquestes han redescobert la cooperació amb l’escola per la necessitat d’entendre millor què aprenen els seus fills, com es motiven i com promoure curiositat, hàbits i autonomia.

Hem vist com l’aprenentatge s’enriqueix amb multitud de recursos didàctics en línia, i quan tornem el podem reconnectar amb les mil oportunitats de l’entorn comunitari.

Qui impulsarà això? Molts equips de mestres i les xarxes d’innovació, però també una administració que no només haurà de fer decrets i proveir recursos: ens cal que ofereixi confiança, eines i acompanyament intensiu.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.