Opinió

Carme Trilla

Economista. Presidenta d’Hàbitat3 i de l’Observatori Metropolità de l’habitatge

Reflexió sobre l’estat del benestar

La insòlita i imprevista situació actual, més enllà de posar en evidència la necessitat de reforçar la recerca biològica, sanitària i farmacèutica, ha portat a una situació d’estrès límit els estats del benestar europeus. A partir de mitjan segle XX vam dibuixar un món en el qual intentàvem que la població, tota ella, comptés amb el màxim grau de seguretat, garantia de drets fonamentals i benestar. Segurament, l’exigència més avançada dels ideals de solidaritat i d’igualtat de la història de la humanitat. No per casualitat, aquest horitzó d’òptim social sorgeix com a repte compartit després d’una de les més grans catàstrofes conegudes com va ser la Segona Guerra Mundial. És després d’un daltabaix d’aquelles dimensions –que venia com a seqüela de la terrible Primera Guerra Mundial– quan s’assenta un consens sobre prioritats col·lectives i sobre la idea de contribuir entre tots al benestar de tots. L’estat del benestar com a ideal socialdemòcrata, amb formes i intensitats diverses, és un joc convencional que es basa en una forta pressió fiscal sobre persones i societats i en el retorn públic a la societat d’un nivell de prestacions socials que avui es mouen al voltant del 29% del PIB (Eurostat, 2017). Es tracta d’estalviar a les famílies que hagin de cobrir amb els seus ingressos individuals les grans despeses de malaltia, vellesa, atur, discapacitats, atenció a la infància, habitatge, exclusió social. És aquesta la clau que dona seguretat de futur a la població, amb menor o major grau, és clar, segons el nivell de perfecció que hagi assolit l’estat del benestar en cada país. I és per això que per respondre la pregunta de com l’actual crisi afectarà no només la salut sinó també la vida quotidiana de les persones i les famílies, hem de pensar en com volem que sigui en el futur l’estat del benestar i si en tenim prou amb l’actual.

Quatre dades ens mostren diferències significatives entre països: 34,1% del PIB en protecció social pública a França, 30% a Finlàndia, 29,7% a Alemanya, o 29,3% als Països Baixos, mentre que a Espanya som, amb el 23,4%, a la cua d’Europa. Disposaríem de més de 70.000 milions d’euros si ens apliquéssim la mitjana europea, o de 139.000 milions d’euros addicionals si anéssim al nivell d’exigència francès. I això ens permetria capgirar folgadament el ridícul 0,1% del PIB que destinem a despesa pública en habitatge –la gran menystinguda dins el context de protecció social– que impedeix dur a terme una política d’habitatge seriosa. Sembla que el reial decret llei 11/2020 ha entès que cal reenfocar aquesta política amb mesures molt exigents per al conjunt de la societat però també amb augment significatiu dels pressupostos públics. Però encara hauran de créixer molt més si no volem que demà s’accentuï la bretxa de desigualtat residencial que tenim oberta com una nafra des de l’any 2008.

La resposta a com ens en sortirem rau, per tant, en gran mesura en un pacte d’estat que renovi el consens sobre la necessitat d’enfortir l’estat del benestar; per cert, contra veus que venen sostenint des de finals dels anys vuitanta que és excessiu i innecessari.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.