0
28 November 2009 2.00 h

JOAN MOLI

GERENT D'IMPREMTA AUBERT

«El llibre digital no posarà fi a la impremta»

El gerent d'Aubert reconeix que el sector de les arts gràfiques viu un moment molt dur per la crisi i la competència de preus

Com s'ho han fet per complir 105 anys?
–«Amb molta sort i estant-hi molt a sobre. No hi ha un mètode per fer-ho, hi ha un seguit de casualitats que fan que el negoci continuï en mans de la família, a mi sempre m'havia agradat molt aquest món i per això vaig voler continuar el negoci.»
–És besnét del fundador, què diria ell si pogués veure l'empresa?
–«Ja el meu avi s'esparverava quan veia el que fèiem. El besavi era compositor de sardanes, pintor de parets i impressor i tenia temps per a tot. L'avi era músic i impressor. El pare escrivia alguna cosa i era impressor i jo em dedico només a la impremta. És un desastre, cada cop anem a menys [riu].»
–Hi ha continuïtat assegurada?
–«Tinc dues filles que espero que continuïn el negoci si els agrada.»
–El seu mèrit és important, han sobreviscut als canvis tecnològics.
–«Tecnològics i polítics. Hem sobreviscut a còpia d'invertir i estar al dia. Si et desfases estàs fora.»
–Els processos han canviat molt.
–Vaig aprendre l'ofici muntant caixes de lletres, i ara tot va per ordinador.»
–Cal una formació constant, doncs.
–«La gent s'ha d'anar reciclant constantment.»
–En aquest sector també falta la figura històrica de l'aprenent?
–«No hi ha aprenents. Tenim la sort que a Olot hi ha l'Escola de Belles Arts i Oficis, on es fan classes de disseny gràfic i surten persones ben formades de les quals ens podem nodrir.»
–Han sobreviscut a diverses crisi econòmiques, hi ha hagut molta neteja en el sector?
–«Han mort moltes empreses durant aquests anys. La crisi dels vuitanta nosaltres no la vam notar gaire perquè no teníem molta maquinària. Les crisis es noten quan ja estàs molt ben equipat.»
–Com està el sector?
–«El sector de les arts gràfiques treballa per a tothom i això fa que una crisi com la que estem vivint et repercuteixi per diverses bandes; tothom retalla.»
–En algun moment al llarg d'aquesta dilatada història han pensat que no sobreviurien?
–Als noranta ho vam passar molt malament però ens vam arriscar molt i ens en vam sortir.»
–La competència de preus és molt dura.
–«És duríssima, la gent quan se sent amenaçada baixa preus i això fa que molts clients es guiïn només pel preu, sense tenir en compte el servei afegit, la qualitat que els pots estar donant.»
–Hi ha qui rebenta marges?
–«Hi ha gent que treballa per sota del preu de cost. Sobreviuen de moment, però no podran aguantar gaire temps.»
–El mercat passarà comptes?
–«Hi ha hagut neteja i n'hi haurà encara més.»
–Les impremtes digitals són les principals responsables d'aquest abaratiment?
–«No, nosaltres també en tenim i representa un volum d'un 15%. Hi ha coses, però, que no es poden imprimir en digital si es vol que quedin bé.»
–Això està anant molt bé a les editorials que poden fer tirades curtes.
–«La tecnologia permet que es puguin fer tirades de cinc o sis llibres, o de cent i això ha afavorit les editorials de poca tirada.»
–Hi ha diferència de qualitat entre les empreses del sector?
–«N'hi ha. Nosaltres hem apostat per la qualitat i hem comprat màquines de darrera generació.»
–La pròxima amenaça és el llibre digital?
–«No crec que posi fi a la impremta, serà un més a més.»
–El llibre continuarà sent un objecte de culte?
–«Penso que sí. Personalment m'agraden molt les noves tecnologies, però si haig de llegir un llibre necessito tocar-lo.»
el qüestionari

Independència ara

–Què pensa sobre les consultes per la independència?
–«Em semblen perfectes, quasi les faria fer obligatòriament.»
–Madrid és més competitiu que Barcelona?
–«Sí, perquè a Madrid hi ha l'Estat i s'hi ha invertit molt i aquí hem de filar molt prim amb els diners.»
–Què passarà amb l'Estatut?
–«Malament, no ens reconeixeran com a nació ni ens donaran cap altra llibertat.»
–Quin és el principal repte de futur del país?
–«El nostre principal repte és aconseguir la independència. Hem d'aconseguir-la com sigui.»

–La independència és possible?
–«No.»
el perfil

Predestinat a la tinta

Joan Moli Aubert va néixer a Olot l'any de la històrica nevada, el 1962. Estava predestinat a treballar sentint olor de tinta. El servei militar el fa a Ceuta, on el fan encarregat d'una petita impremta. Als 19 anys torna del servei militar i entra a treballar a la impremta que en aquells moments dirigeix el seu pare i en la qual treballen una desena d'empleats. Des d'aquell moment la seva vida serà la impremta, que acabarà passant de les mans del pare a les del fill, tot continuant la nissaga familiar. La feina no li deixa gaire temps per a l'oci, però quan pot s'escapa per fer esport: córrer i anar amb bicicleta. Això i reservar una mica de temps per a la família. Ara bé, aquest és un negoci que absorbeix molt de temps: de sis del matí a nou del vespre.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.

Published on

Most Viewed